Vaig néixer fa una pila d’anys en una ciutat industrial. Algun dia viuré en un far al costat del mar.
Ara visc en una casa gran i blanca a la vora del bosc, que tampoc no està tan malament. Quan vaig a passejar, intento no desviar-me del camí per evitar els llops ferotges i les fades. Bé, a vegades. D’altres prefereixo seguir-los fins a la part més profunda del bosc, on fem festes i ens inventem històries, que és el que més m’agrada del món.
També m’agrada teixir. I fer encanteris, però això és una altra història.
La meva àvia Dulce va ser la que em va ensenyar a teixir i a explicar històries.
Ara soc jo la que ho fa. Suposo que per això em vaig fer mestra, per poder narrar en veu alta. I escriptora, per poder inventar per dins.
