‘DORMO AL CARRER’: Laia de Ahumada i Cinta Fosch donen veu a les persones sense llar

Laia de Ahumada i Cinta Fosch ho han tornat a fer: després de l’èxit del llibre HEM HAGUT DE MARXAR (que recentment ha rebut dos premis internacionals i el premi Junceda d’il·lustració), amb sis entrevistes a joves migrants, ara visibilitzen els que no tenen llar, els més exclosos i discriminats de la societat. Per mitjà d’una conversa honesta i unes il·lustracions simbòliques, els retornen la veu i la dignitat.

 

El 22 d’octubre ha arribat a les llibreries el segon títol de la col·lecció AKIVIDA: històries per canviar la mirada, pensada per mostrar situacions de la vida real que contrasten amb allò a què estem acostumats i enriqueixen la nostra perspectiva sobre el món. Aquesta vegada, posa sobre la taula la situació de les persones sense llar, una realitat en augment a les nostres ciutats i que, tanmateix, no volem veure. Precisament el 10 d’octubre és el Dia Internacional de les Persones Sense Llar, i el 17 d’octubre és el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa.

DORMO AL CARRER és un llibre d’entrevistes a quatre homes i dues dones que viuen, o bé han viscut en algun moment de la seva vida, al carrer. Tots sis tenien família i una llar. Per motius molt diversos, s’ha trencat el cercle familiar i d’amistats, i d’un dia per l’altre s’han trobat sense casa i havent d’afrontar tot un desgavell d’obstacles que els han fet canviar les prioritats: les seves preocupacions han passat a ser trobar un lloc segur on passar la nit, fer la higiene o guardar les seves pertinències, i menjar gratuïtament en algun menjador social.

Per mitjà del gènere entrevista, que permet a l’autora anar recollint i contextualitzant el que diuen els entrevistats, es va explicant com és viure al carrer i què pot portar una persona a fer-ho. A partir d’una conversa molt honesta i respectuosa, es perceben situacions de violència, abandó i soledat, i també la pèrdua d’autoestima, de dignitat i d’il·lusió que pateixen les persones sense llar. L’autora vol esbrinar si és possible sortir del carrer, i per què costa tant.

I és que Laia de Ahumada, a més de ser doctora en Filologia Catalana i escriptora, ha impulsat diversos projectes socials, com ara el Centre Obert Heura per a persones sense llar, al capdavant del qual ha estat prop de vint anys. Entre la vintena de llibres publicats, comptem sis llibres d’entrevistes a persones vinculades al món de la interioritat, la cultura, la pagesia i l’exclusió social (entre els quals HEM HAGUT DE MARXAR, publicat el 2024 per AKIARA). Aquest llibre, doncs, li escau com anell al dit, per la seva enorme capacitat d’escolta i perquè tracta d’una realitat que coneix a fons.

El llibre no seria el mateix sense les potents il·lustracions de Cinta Fosch, que conviden a una mirada detinguda, per la simbologia i els referents que contenen. Amb formació en història de l’art, disseny gràfic i il·lustració, Cinta Fosch s’ha anat especialitzant en il·lustració de premsa i editorial; concretament, sobre drets humans, pensament i món contemporani, que són precisament els ingredients que es troben en les imatges d’aquest llibre.

Amb una paleta de tons blaus i negres, amb paviments de ciutat als quals els falta un panot, amb «males herbes» que creixen als intersticis o còmics que reprodueixen rutines diàries de qui no té el més bàsic, la il·lustradora ens convida a submergir-nos en la vida inhòspita del carrer per tornar a veure-ho tot amb uns altres ulls i trencar els prejudicis que carreguem.