Vaig néixer un mes de gener a Barcelona, on segueixo vivint. Sembla que va ploure força aquell hivern, però a mi sempre m’ha agradat el sol, l’estiu, la platja i el mar. Ja de petita explicava coses dibuixant. Potser perquè soc filla de dibuixant i a casa sempre estava envoltada de llapis, colors, còmics, llibres il·lustrats i altres tresors que em feien volar la imaginació. Si en lloc d’escriure pogués dibuixar per explicar qui soc, segurament faria una nena alegre, inquieta i curiosa, mirant els núvols i envoltada d’ocells, llegint o amb un llapis a la mà. Quan no dibuixo, passo molt de temps amb els meus dos sols: la Noa i la petita Berta, que va arribar, radiant i escalfant-nos a tots, mentre il·lustrava aquest llibre.
(biografia de PLOUS O FAS SOL?)
Dibuixo des de petita i, si ho penso bé, crec que el que més m’agrada dibuixar són animals; i, d’entre els animals, potser els que més dibuixo són ocells. I, d’entre els ocells, m’agraden els més estranys, originals, divertits, curiosos, somiadors… Des de sempre m’han dit que, sovint,tinc el cap ple de pardals; i jo penso que són ells els que m’ajuden a fer volar la imaginació i a dibuixar un munt d’històries, cosa que m’apassiona. Ja podeu imaginar-vos quin regal ha suposat il·lustrar aquest llibre, on he pogut deixar anar tots els ocells que guardava al meu cap, desitjosos de volar lliures.
(biografia de LA CANÇÓ DE L’OCELL TOC)
