Vaig néixer a Barcelona l’any 1971 i de petita em volia disfressar de Charlot i ser advocada defensora. No he fet cap de les dues coses… i potser és per això que gairebé sempre vaig vestida de negre i a la vida m’he dedicat a causes que no guanyen mai.
Em miro el món des de l’esquerra i no puc evitar passar moltes hores intentant transformar-lo en un lloc millor per a tothom. Ara des del cooperativisme, de jove des de l’associacionisme i després des de la política, també la institucional, quan vaig passar uns anys apassionants al Parlament de Catalunya.
La meva millor virtut és tenir (encara) capacitat de sorprendre’m i d’il·lusionar-me, i que això em faci bullir el cap constantment. I la millor lliçó de vida que he tingut és reconèixer obertament que, a hores d’ara, de qui més aprenc és del meu fill i de la meva filla.
Sóc d’aquella mena de gent que necessita tocar els llibres: els rebrego, els subratllo (amb llapis!) i els explico a qui té interès i a vegades a qui no en té, també. I en això d’escriure m’hi aventuro amb moltes ganes i molta prudència.
