Vaig néixer a Caracas, a la vora d’El Ávila, i va ser en aquella muntanya on vaig créixer. La casa dels meus pares quedava, literalment, sobre els núvols. Des del pati podia veure el mar i l’aeroport. Als capvespres de núvols pintats pel sol, m’imaginava que caminava sobre aquells cotons de sucre sense desenganxar els peus de terra.
Quan vaig acabar d’estudiar Arts, vaig pujar en un d’aquells avions que veia enlairar-se els dies clars. Vaig deixar el Carib i vaig descobrir el Mediterrani.
Ara visc a Barcelona, una ciutat de trobades. Enyoro la selva; gaudeixo del bosc. Cada espai parla amb veu pròpia. Quan aconsegueixo escoltar-los, escric allò que em diuen.