Tres indrets.
Vaig néixer a San Luis Potosí. Hi vaig viure molt poc temps, però em vaig quedar per sempre la seva llum i el seu color. Mèxic no s’acaba mai, s’enreda a cada traç.
Vaig volar fins a Santander. Allà vaig escoltar el murmuri de la seva badia i vaig dibuixar la meva infància al costat del meu avi. La nostàlgia del mar respira en el meu treball.
Madrid em va trobar i vaig comprendre que l’art és la meva manera d’entendre el món. I des d’allà, només amb un salt, les meves filles em van portar a creuar el pont cap a un univers on imatge i literatura ballen juntes.