Soc il·lustradora. Vaig néixer a Madrid, en una casa sense jardí però amb llibres. Em recordo de petita, passant les pàgines d’un pesat volum de l’enciclopèdia Larousse, buscant les làmines de color: banderes de països, papallones, mapes… També recordo dibuixar amb retoladors en quartilles blanques un inventari del meu món de llavors: una castanya, una sabata, una dent. Si em preguntes, aquesta va ser la llavor. Sempre hi ha una llavor que espera pacient una oportunitat feta de carícies de sol i de la generositat de la pluja.
(Biografia d’EL JARDÍ QUE HABITES)
Al crit de «casa!», s’obria un parèntesi d’immunitat i empaitar ja no valia. Era el salconduit de l’hora del pati, una treva fins a la cursa següent, apressada i ofegada en riures.
A Madrid hi havia la meva escola i, després, la meva universitat, on vaig estudiar Belles Arts. A Madrid hi havia, sobretot, casa meva. Fins que un dia li van créixer peus, i se’n va anar a correcuita cap a València per plantar-s’hi i omplir-se de llibres i llapis 9B.
Dibuixar és, per a mi, un crit interior de «casa!»; una cuirassa invisible i provisional per contenir les presses del món.
(Biografia d’A CASA)
