Xavier Melloni

Vaig néixer a Barcelona el mateix any que hi va caure una gran nevada (1962). Potser per això sempre m’ha encantat la neu. El meu pare és italià i la meva mare catalana, i a casa parlàvem castellà. Em vaig acostumar a ser trilingüe des de petit, i potser per això m’atreu la pluralitat i m’asfixien les mirades o postures uniformes o unidireccionals. Des de petit també m’han atret Déu i l’Invisible. Sovint pensava que l’Invisible era més real que el visible. Per això vaig voler donar la meva vida a Déu als divuit anys. Des d’aleshores continuo en la mateixa via, que m’ha portat per molts paisatges externs i interns. He tingut l’oportunitat de conèixer molts pobles i persones i en tots he percebut que l’Invisible (que té molts noms) batega en ells com batega en mi.