Aquesta tardor AKIARA publica tres àlbums il·lustrats d’autoria femenina i íntegrament il·lustrats a mà: un llibre sense paraules ambientat a la tardor; un àlbum que reivindica els contes tradicionals, el treball manual i la transmissió per part de les dones, i un altre àlbum que ajuda a reflexionar sobre una parentalitat proteccionista o que dona llibertat per créixer.
Anem al bosc és el quart i últim títol de la col·lecció «AKIMIRA: jocs sense paraules», de la mateixa il·lustradora i amb el mateix grup d’amics, set nens i nenes que juguen en plena natura sense la intervenció dels adults.
Si Juguem a amagar-nos tenia lloc en un bosc a la primavera, Anem a la platja succeïa a l’estiu i Juguem a la neu transcorria durant un matí d’hivern en què havia nevat, Anem al bosc descriu un esplèndid dia de tardor en què set amics s’endinsen al bosc per jugar, pujar als arbres, agafar castanyes o bolets i embrutar-se als bassals després de la pluja.
Un llibre sense paraules però amb un guió ben definit, perquè siguin els petits els que descobreixin la història que hi ha al darrere, fent-los participar més activament.
Les il·lustracions de la dissenyadora i il·lustradora valenciana Verónica Fabregat són fetes íntegrament amb llapis de colors i reflecteixen els tons càlids d’aquesta estació tan especial, la més treballada a les escoles.
* * *
Petita, Mare, Àvia és el primer àlbum conjunt de les germanes Sender —Ana Sender i María Sender—, en record i homenatge a la seva àvia. Però també és un cant a la tradició oral, al treball manual i a la transmissió generacional per part de les dones, que manté viva la saviesa popular.
L’Àvia canta contes, conta cançons. Els seus dits són com branques que ballen i teixeixen els personatges de les històries, que resten trenats al cobrellit. L’Àvia li diu a la neta que compti sempre, mentre teixeixi: «Un, dos tres, Petita, Mare, Àvia. Un, dos, tres, les tres que som totes.»
El text de María Sender està ple de referències als contes populars, i s’hi tracta la vellesa i la mort amb naturalitat. Les il·lustracions d’Ana Sender —que en AKIARA ha publicat Per què plorem?, Per què tenim por? i Berbena i Colibrí, traduïts a 12 llengües— han estat realitzades de manera totalment analògica amb tintes acríliques, que en ocasions simulen la textura fina del ganxet.
* * *
Mala herba és un bellíssim àlbum il·lustrat de les autores xilenes Ángeles Quinteros i Karina Cocq (aquesta última resident, des de fa anys, a Barcelona).
Un conte sobre males herbes que germinen al jardí d’una casa; sobre una nena que es va atrevir a trencar les regles, va decidir sortir, i va aprendre a observar i identificar cada planta per les seves propietats…, i sobre un pare que va entendre que cap d’elles no necessitava permís per florir.
Rere aquesta història aparentment senzilla, es poden abordar temes com ara el proteccionisme o la llibertat, la resignació o la valentia, l’obediència o la necessitat de descobrir el propi camí.
Les il·lustracions de Karina Cocq són molt tendres i oníriques, realitzades de manera totalment analògica amb pastel sec. Al final del llibre hi ha un text d’Ángeles Quinteros on comparteix alguns remeis naturals a partir de plantes medicinals i reflexiona sobre la nostra relació amb la natura.