De petita, m’agradava molt dibujar en quaderns, llegir llibres, jugar i somiar entre els arbres. Després em vaig fer professora, i durant molt de temps només els llibres van poblar el meu món. Però la pal·lidesa del paper va anar convocant tota la resta: amb els meus fills vaig tornar, gairebé sense adonar-me’n, al color dels quaderns i al verd dels boscos.
Aleshores vaig recordar que la paraula llibre, en llatí, primer havia fet referència a l’escorça dels arbres, i que un còdex era, senzillament, un tronc al qual se subjectaven, lleugers, els fulls de paper. Els nostres avantpassats van veure els arbres en aquells nous suports d’imatges i paraules. També vaig recordar que els uns estan fets dels altres, i que tots, llibres i arbres, fan renéixer el món, molts mons, cada dia.
Així que ara, a classe, rego les paraules que altres van sembrar mentre a casa cultivo alguns llibres o pinto el pati de verd i de color. M’agrada plantar el món de saba i paper.
