Vaig néixer en una de les ciutats més grans del món, São Paulo, i en un país amb una de les selves més grans del món, el Brasil. Allà, diuen, tot és gran! Quan, de petit, vaig arribar a Barcelona, el primer que vaig fer va ser agafar un bon refredat. Des de llavors, no he fet gaires coses, tret de badar, badar i badar, i caminar, caminar i caminar. I quan bado i camino molt, escric.
Per mi, escriure és l’única ocasió que tinc de veure’m les arrels, unes arrels que sovint agafen forma de llibre i viatgen per cases, llibreries i biblioteques. També poden agafar forma d’article i passar, fugisseres, per taules de bar o sofàs de diumenge. Sabeu què m’agrada més de quan bado, camino i escric? Escoltar. Escoltar-ho tot mooooolt atent i, sobretot, agraït de poder-ho fer.
