Aquest llibre respon a una de les meves pors. Sempre he tingut pors, però ben aviat, gairebé amb els meus primers passos, vaig trobar una fórmula màgica per enfrontar-m’hi: el dibuix. Dibuixant, m’endinsava en mons desconeguts que es creaven amb poques línies. Un punt podia ser una persona que s’acosta o que s’allunya, una línia corba pot ser una gran muntanya…, i per això només em calien tres coses: un llapis, un paper i la meva imaginació.
Des de llavors he transformat les meves línies en milers de mons, els meus traços en persones i llocs que només conec jo. Amb el dibuix he arribat a explicar el que és impossible i les línies s’han convertit de vegades en lletres amb què he pogut dir coses tan boniques com «t’estimo».
No sé si amb el dibuix es pot aconseguir tot, el que sí sé és que no es mor mai; d’una manera o altra hi és, i jo hi soc amb ell. Sempre.
