Acabo d’il·lustrar una història emocionant, una aventura que encara que no sigui real podria ser-ho.
No he sigut mai com en Nahuel, ja que no he viscut mai en una altra ciutat que no fos la meva, ni tan gran com Barcelona ni tan petita com un poble o una casa aïllada a la muntanya.
A Terrassa, la meva ciutat, vaig tenir més oportunitats que ell: de petit vaig anar a una escola pública; més tard, a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa i a la Llotja de Barcelona vaig poder aprendre disseny gràfic i il·lustració, l’ofici que més m’agradava. Vaig treballar en les arts gràfiques i en publicitat i vaig poder viatjar per plaer i no per necessitat.
Amb el temps, il·lustrar llibres s’ha convertit en la meva escola, el meu treball, els meus viatges i una manera de recrear la vida de persones que no existeixen però que semblen reals.
En aquesta història que tens entre les mans, el més important per a Nahuel és trobar la seva mare.
En la meva pròpia història, el més important és la meva família i els amics, i dibuixar personatges com ell m’ajuda a no oblidar-ho.
