Vaig néixer una nit de tempesta, quan s’acabaven el maig i la dècada dels setanta. Vaig créixer amb llibres a les mans i poesia a les butxaques. Escoltava poemes, els llegia i, aviat, vaig començar a inventar-los.
M’agradava anar a veure els meus avis, que vivien en una casa baixa mb jardí. Des de llavors, tinc el costum de ficar-me en jardins dels quals, a vegades, em resulta difícil sortir. També m’agrada convidar a berenar un munt de personatges fantàstics que ronden el meu cap. Davant d’un te calentó, passem la tarda escrivint històries.
(biografia d’EL JARDÍ QUE HABITES)
M’agrada casa meva i m’agrada ser-hi, sentir que és la meva llar.
Puc fer tantes coses, quan soc a casa! Puc prendre un te calent mirant per la finestra; puc fer una migdiada mandrosa tapada amb la meva manta de quadres; puc fer pa de pessic de pastanaga; llegir històries increïbles o escriure contes i poemes. Fins i tot puc posar música i ballar fins a despentinar-me del tot.
Quan em quedo sense idees, començo a passejar-m’hi… Miro què hi ha de nou, o de vell, a la cuina, al passadís o a l’habitació. Sempre trobo alguna aventura en què submergir-me.
Reconec que també m’agrada travessar la porta i sortir al carrer. Caminar pel parc, comprar el pa, xerrar amb les amigues, anar al teatre… Després, arriba el millor: tornar i sentir-me, de nou, a casa.
(biografia d’A CASA)
