Vaig néixer una nit de tempesta, quan s’acabaven el maig i la dècada dels setanta. Vaig créixer amb llibres a les mans i poesia a les butxaques. Escoltava poemes, els llegia i, aviat, vaig començar a inventar-los.
M’agradava anar a veure els meus avis, que vivien en una casa baixa mb jardí. Des de llavors, tinc el costum de ficar-me en jardins dels quals, a vegades, em resulta difícil sortir. També m’agrada convidar a berenar un munt de personatges fantàstics que ronden el meu cap. Davant d’un te calentó, passem la tarda escrivint històries.
