Vaig néixer a Barcelona l’estiu del 1978. Em veig, de petita, dibuixant als llibres de comptabilitat del meu avi. Recordo perfectament aquells blocs tan gruixuts, l’olor rància i la grogor del paper antic. Poder donar vida a aquelles pàgines avorrides em feia un goig inexplicable.
Si miro enrere, puc reconèixer que l’amor per il·lustrar em ve de lluny. Ja de petita era molt observadora, em fascinaven les persones que sabien explicar històries que em feien somiar i m’encantava dibuixar. Ara sé que aquests tres ingredients m’apropaven, quasi inevitablement, al meravellós ofici que és la il·lustració.
Il·lustrar m’apassiona perquè és una feina imprevisible que em qüestiona constantment. Hi ha dies que em porta a denunciar la injustícia i, d’altres, a recórrer a la ironia per explicar el món. Per il·lustrar l’extraordinari relat d’en Mario, utilitzo, per als fons, transferències de fotografies fetes pel meu estimat company d’aventures, en Dani. En aquest espai voldria agrair-li la seva paciència i el seu amor.
