Jo vinc de la Plana de Lleida, on els horitzons són llunyans i ben definits. De petita, jugava a fer exposicions de dibuix amb les cosines i algun cop m’escapava amb la tieta a pintar en un prat dels Pirineus. Vaig marxar a la costa i, tot i tenir el mar a la vora, sovint enyoro aquella llum rogenca de Ponent.
Faig servir el dibuix com a via d’escapada a altres llocs, i, al cap dels anys, la línia i el detall m’han retornat als coneixements de fotografia i gravat que vaig estudiar a la Universitat de Barcelona. Com si fos una naturalista amateur, m’adono que ha estat l’observació dels arbres el que m’ha permès anar recopilant, traduint i creant un llenguatge propi i detallat.
D’entre els viatges que he pogut fer al llarg de la meva carrera, els paisatges de Grècia i la seva gent han tingut sempre un espai reservat a la meva memòria.
