Vaig néixer un agost de fa 48 anys a La Garriga, quan els estius no eren tan llargs i es feien més amables. No recordo dibuixar de petit; preferia perseguir una pilota o llegir un còmic. Vaig començar quan les imatges acumulades vessaven del meu cap nerviós i adolescent, per pura fascinació. En algun moment ho vaig abandonar; exigències de fer-se gran i de prendre camins equivocats. Ara, després de dedicar anys a treballar d’altres coses, dibuixo per ser concret i atent, un exercici mental que m’ajuda a deixar de pensar. Per veure-hi en la foscor.
Aquest llibre ha nascut de tres mesos de feina intensa sota el sol inclement de l’estiu del 2026 amb l’ajuda dels pastels a l’oli, els llapis de colors i el ritme d’un ventilador de sostre. Tinc predilecció pel groc com abans el tenia pel blanc. El groc no té color fosc. També pel verd, que és un color indomable, i el gris, del qual Barceló deia que era el color que quedava després. M’agraden les aus, les ciutats, els balnearis, les pel·lícules de terror, la ruca, les onades, la Grècia arcaica, el tabac i els pinzells de pell de marta, però són molt cars.
