Vaig néixer a Porto, una nit de lluna plena d’un any del Drac. Vaig créixer amb una cinta molt blava als cabells i els ulls ancorats al mar. Des de molt petitona que parlo més del que caldria i les mans sempre se me’n van als malucs (sobretot quan llegeixo les notícies). Em diuen que soc molt del lloc d’on vinc, i per a mi això és un elogi. Quan era petita, els adults m’enviaven a llegir llibres per descansar de mi, i de seguida vaig entendre que els llibres eren el milloc lloc perquè jo pogués descansar d’ells. Encara funciona.
Ser escriptora era el meu joc preferit. Encara ho és, de fet, però ara jugo més seriosament. Crec amb tot el cor que el meu lloc al món és escriure i explicar històries; no sabria ser d’enlloc més. Segons diuen, passo per una fase més rebel; si fa no fa, des que vaig néixer. I jo penso que deu ser per això que als meus somnis més secrets també soc una revolucionària.