El camp on ens han dut és com una gran ciutat de tendes. Tot és molt lluny, sempre hi ha molta gent a tot arreu i per a qualsevol cosa s’ha de fer una cua molt llarga.
El pare no ho sap, però amb el que jo somio de debò, de debò, és amb una cua que ens torni a casa.
Un conte sobre la crisi dels refugiats a través dels ulls d’un nen tancat en un camp d’acollida. Inspirat en el petit Alan, que va aparèixer ofegat en una platja de Turquia.
14,50€
Fullejar el llibre
Vaig néixer a Porto, una nit de lluna plena d’un any del Drac. Vaig créixer amb una cinta molt blava als cabells i els ulls ancorats al mar. Des de…
Un dia que el sol cremava vaig anar a fer un volt en bicicleta. Se’m va ocórrer aixecar una pedra, n’hi havia moltes, però vaig triar justament aquella. Es va…