Un dia que el sol cremava vaig anar a fer un volt en bicicleta. Se’m va ocórrer aixecar una pedra, n’hi havia moltes, però vaig triar justament aquella. Es va descargolar un centpeus fluorescent i vaig sortir corrents. Encara agafo la bicicleta, però ara dibuixo les pedres i m’imagino el que s’hi amaga a sota. Vaig topar-me amb la il·lustració fa uns anys, no gaires, i des de llavors puc sentir que soc com una habitació plena de finestres que rep convidats inesperats, un refugi des d’on puc xiuxiuejar secrets tot dibuixant.
(biografia a SOTA LES PEDRES)
Visc i treballo davant del mar, al poble on vaig créixer. Els diumenges al matí, observo la gent que passeja, uns cap al port i altres cap al riu. Les tardes d’hivern, veig passar les barques seguides per núvols de gavines. De matinada, quan encara barrejo colors, no veig el mar, però el sento. Quan miro el mar, recordo el meu pare, que sabia dir quin vent bufava. De petita ja mirava el mar i somiava no recordo què. Ara miro el mar i penso en els nens i nenes, sols o acompanyats, que el travessen, morts de por i amb els peus molls. Davant del mar he il·lustrat aquesta història, tan dura i al mateix temps tan tendra.
(biografia a CUES DE SOMNIS)
