Com aquells ocells que no em canso d’admirar, vaig emigrar quan era molt jove i he viscut en diferents països, ciutats i cases, des de Trujillo, a la meva Veneçuela natal, fins a Bolonya, a Itàlia, i més tard Motril, Calahonda, Eivissa i ara Conca, a Espanya.
Abans d’aprendre a llegir, vaig aprendre poemes de memòria gràcies a la meva àvia, que em va obrir el camí per viure envoltada de paraules, jugar amb elles i reinventar-les. Des de ben petita, m’encanten els llibres; llegir-los i rellegir-los. Cada llibre em continua explicant coses diferents en cada nova lectura. També m’encanta viatjar, i a tot arreu porto les meves llibretes, ja que visc escrivint, imaginant, pensant, observant la natura, les persones, el que gairebé no es veu.
Escric per explicar històries a les quals vull donar veu i transcriure realitats que em commouen i que admiro en la seva immensa dignitat, com la d’aquesta història i la de tots els que viuen «a l’altre costat».