Una tarda de novembre, va arribar un vent molt fort que va arrencar la noguera de l’escola. El seu destí semblava que havia de ser la motoserra, la llenya, el foc. La voluntat d’una nena, però, ho va canviar tot per sempre.
Aquesta història real, que va tenir lloc en un poble d’Astúries, ens l’explica aquí la mateixa noguera. I ens recorda que la vida sempre pot tornar a brotar.
Fullejar el llibre
La meva mare estimava els arbres i els boscos, i he tingut la sort que em deixés en herència aquest amor i una col·lecció de llibres de boscos. Després em…
Vaig néixer a Vitòria l’últim dia d’agost de 1983. Vaig passar tots els estius amb el meu pare, la meva mare i la meva germana entre faigs i rius, i…
Vaig néixer al peu del Montseny l’any 1969, tot i que ara visc a tocar del mar; dos entorns que em tenen el cor robat. Els llibres sempre han estat…