Fran Pintadera

  • Escriptor

Néixer en una illa és una cosa curiosa. Sempre penso que, si hagués nascut uns passos més cap a la dreta o uns metres més cap a l’esquerra, hauria sortit dels carrers de Las Palmas de Gran Canaria i hauria nascut al mar. Llavors potser ara seria un peix. Això suposaria coses estupendes, com ara veure esculls de corall o bussejar durant hores sense haver de sortir a prendre l’aire. Però no podria escriure contes o, si ho fes, tots serien paper mullat. Mala peça al teler.

Per sort vaig néixer a terra ferma, i allà vaig agafar el llapis ben aviat i vaig començar a escriure històries. El meu primer llenguatge escrit va ser la poesia, una manera precisa i deliciosa de comunicar-se amb un mateix, amb els que tens a prop i amb aquells que no coneixeràs mai. Després van venir els contes, les novel·les, el teatre i qualsevol forma artística on la paraula se sentís còmoda.

Per què plorem? va néixer de l’instint. A vegades, busques les paraules exactes per explicar una història; però altres vegades (i aquestes són les millors) són elles les que et porten fins a la taula i et dicten el que has d’escriure. En aquest conte, amb aire de poema, intento respondre la pregunta d’un nen que podria ser el meu fill o el meu jo de fa uns quants anys. O potser, sense saber-ho, vaig escriure aquest conte precisament i solament per a tu.

Llibres relacionats